La dida, el lligam entre la mare i el fill en Pobles matriarcals i en rondalles

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he plasmat uns quants passatges de "La mel i la fel", en què figura l'empelt entre la mare i el fill, entre qui alleta i el xiquet, una cosa que, com m'han dit més d'una vegada algunes dones, fa que hi haja un lligam més estret entre la mareta i el fill (en siga u o més). En aquesta obra, una dona ho fa amb tres nins.

En eixe seny, cal dir que ens han comentat sobre dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 que feren de mares de llet (de dides), un detall que capim en moltes rondalles mallorquines anteriors a 1932 i de què, algunes vegades, m'ha parlat ma mare.

Igualment, passes a reportar-te sobre Pobles matriarcals, copses el paper important que hi té la maternitat, la mare com també la velleta com a transmissora de la cultura tradicional.

Afegirem que, en altres Pobles matriarcalistes, com ara, en els colles (d'Amèrica del Sud), en relació amb l'embaràs (i més avant), la mare compta amb el suport d'altres dones. I si, per exemple, passem a la cultura vernacla basca, de la mateixa corda, la dona és, majoritàriament, qui educa els fills..., un tret que es plasma en moltes contarelles autòctones en llengua catalana, en relats en què capim la figura del nen adoptiu que és acollit junt amb el seu germà (o en companyia de la seua germana).

Finalment, direm que és un tema que té bona acollida entre molts dels qui ens han reportat. Gràcies a tots ells.

I tu, de bon matí, també vas a l'era com la velleta que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.