Paraules de hui:
"Avant les atxes", Lola Carbonell.
"Avant", Kike.
"Avant les atxes", Tonet.
"Avant sempre", Montserrat Cortadella.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb mon pare, li he llegit els comentaris del tema del dia i li he comentat sobre una enquesta que eixí l'any passat en Catalunya i de què es podia deduir que els catalanoparlants eren molt favorables al feminisme i a les dones (https://x.com/Marc_Aragones/status/1919301038621728968?t=Rl_sObJicZME5NHAixDYHw&s=09).
En eixe seny, li afiges que això es plasma molt en poemes del segle XIX, en moltes rondalles i, igualment, en paraules que t'han escrit folkloristes, com ara, el valencià Ximo Caturla.
Quant a la qüestió de hui, li hem dit que té a veure amb molts jocs de xiquets recopilats pel folklorista valencià Francesc Martínez i Martínez (1866-1946), en què un personatge femení és una mare, ella té la darrera paraula i, fins i tot, es fa lo que se vol la dona.
Agregaré que he trobat poemes 1) del segle XIX i, a més, me n'han enviat d'aleshores i, en alguns casos, 2) en llibres i tot de catalanoparlants nascuts abans de 1950, en què ho he capit. Però, majoritàriament, per part de persones que m'han reportat per a la recerca.
I més: també ho veus en escrits d'artistes (com ara, els pintors Fernando Coronado i Miquel Torner de Semir) i, a banda, en blogs i en webs.
Finalment, direm, tot això (i altres trets), fan que trobes abundants les referències en nexe amb la mare (i amb la dona), qui té la darrera paraula i que és ben rebuda per moltes dones i per molts hòmens i, al mateix temps, ella és molt oberta.
I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària, que mena i favorable a lo maternal i acompanyada d'un xiquet.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada