Demanar i reportar de manera melosa

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare en relació amb el tema de la placenta i del cordó umbilical. Llavors, després de llegir-li els comentaris i altres fonts escrites (fins i tot, llegendes i rondalles de què li parlí), m'ha dit:

“— Potser, a la gent de més estudis, això els pareixeria un despropòsit, una superstició. I, a la gent que no en tenia [o no tants], una cosa més natural [, de la vida quotidiana]”  (sic).

Afegirem que, de matí, una dona ens havia escrit "No canviïs mai el teu tarannà, sobretot, quan et fem comentaris i tu tens la sensibilitat d'explicar-nos" (sic) i que, molt avançada la vesprada, hem copsat uns mots que un amic ens plasmà en el 2020 i en què, per exemple, destacava el nostre agraïment.

En eixe seny, com dius a ta mare, la gran majoria dels participants en la recerca, si els escrius (o si els parles) de manera que se senten ben tractats, que els demanes les coses sense desqualificacions, sense burles, etc., en acabant, es genera un ambient en què se senten molt de gust i, per això mateix, et reporten amb altruisme i, a vegades, àdhuc, agraïts que, posteriorment, tinguen veu i que vivències, cançons, poemes, rondalles, balls, pintures, temes que consideren interessants (o, més encara, importants), etc., no caiguem en sac foradat i que puguen ser coneguts.

Mentrestant, captes coses que no sabies, en confirmes unes altres, n'afiges (de terceres) i, finalment, aplanes que, com m'ha vingut a dir ma mare, s'amplie la versió del passat i dels Pobles matriarcalistes, de lo maternal i no cal dir que de lo vernacle.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.