Reportar de manera sincera les persones

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Vicent Pla.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre una dona (Tere), poc o molt, de la seua edat, i de quan el pare de Tere, en un moment en què ella ja era casada i ell li deia que vestia amb poca roba, Tere li respongué:

"— Doncs el meu marit no em diu res en contra i m'ho aprova".

Un poc després, el pare desaprovava un vestit encara més curt. Aleshores, ella, sense embuts, li digué:

"— El meu home també m'aprova que vesteixi amb aquesta roba".

Adduirem que, una vegada, una àvia de Tere, com que portava un mas, però els seus treballadors no la prenien amb un mínim de seriositat (pel fet de ser dona), ella, amb molta espenta, decidí posar-se uns pantalons i els digué:

"— Fins ara, no em fèieu cas perquè sóc dona i perquè no vesteixo amb pantalons. Però, com podeu veure, ara en porte".

Afegirem que u dels treballadors comentava:

"— És la millor persona que he conegut que porta una colla de treballadors".

I més: la padrina, un dia comentà a la néta (Tere):

"— No permetis que ningú et rebaixi pel fet de ser dona".

I tot açò ve perquè, ahir, Tere havia escrit en Facebook que ella, al llarg de sa vida, ha estat una mena d'ovella negra i que ja ho era quan tenia pocs anys.

Finalment, diré que, com he tret a ma mare, les dones nascudes en el primer quart del segle XX i les que, per exemple, ho havien fet en el darrer quart del segle XIX, són dones més fortes i amb més empeny que, per exemple, les nascudes en els anys quaranta del segle XX i que les nates després de 1975.

I açò que plasme no és fruit de parlar per parlar, sinó resultat de recopilar moltíssims comentaris i de fonts vernacles en aquesta línia, molts més que els que ho refusarien: les persones es mereixen ser reportades de manera sincera.

I tu, de bon matí, també vas a l'era com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.