Un ambient més favorable, casolà i amb bona sensibilitat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre les respostes d'una treballadora d'un comerç local (molt oberta, amb molta facilitat per a fer-se amb el client i amb un somriure molt natural).

És d'eixes persones amb qui pots parlar i que t'aplana que et sentes en un ambient molt favorable i, fins i tot, familiar, això que, en més d'un petit comerç, et diuen "Tractem que el client se senta de gust, com en casa", encara que sàpien que això no és possible, però sí amb un sentiment molt pròxim.

Afegirem que eixe esperit casolà, em porta a considerar la gran importància de viure en pro de lo vernacle, ja que té a veure amb la figura de la mare, eixa persona (en aquest cas, una dona) que et permet que visques de manera creativa, amb benignitat i amb bona sensibilitat, com quan eres un xiquet, per exemple, de menys de sis anys.

Finalment, vos diré que, fa uns vint o vint-i-cinc anys, en un diari castellà, poguí llegir un article sobre una dona que tenia més de noranta anys i que feia classes de franc... a xiquets, com es veia en una fotografia. És una cosa que m'ha agradat: tenir il·lusió per l'estudi i, després, forjar unes relacions i un ambient com quan expliques res a un nin. Aquest nen, en el seny simbòlic, és la persona que encara conserva la curiositat de quan era un al·lot.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.