Matriarcalisme en cultures mediterrànies i el paganisme

Paraules de hui:

"Avant les atxes!!", Tonet.

"Avant", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre algunes decisions encertades que prenguí amb la reforma de la casa (en bona mida, gràcies a un llibre que havia comprat vint anys arrere i a vivències en nexe amb revoltes de suro que s'usaven per a les cases).

Ara bé, adés hem llegit un escrit d'una amiga molt oberta, a qui hem plasmat el nostre punt de vista i, àdhuc, un enllaç que, en el 2017, fou decisiu per a deduïr que la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana i amb les terres catalanoparlants és matriarcalista. Vos n'adduïm una part:

<<Ara passarem a tractar sobre les devocions mediterrànies i el manteniment de tradicions anteriors al cristianisme, de què Angie Simonis escriu “yo sumaría la tradicional devoción mediterránea a las diosas madre que se asimiló con los diferentes cultos romanos. (…) Las diosas más aceptadas entre los hispanos fueron Venus, Juno, Diana, Minerva, Ceres y Fortuna” (p. 395).

Primerament, recordem que la paraula “cereal” prové de “Ceres” i que Ceres era la deessa romana dels cereals i dels fruits (segons el “Diccionari etimològic manual”, de Josep Moran i de Joan A. Rabella), equivalent a Demèter, cosa que ens portaria al tema dels sants Abdó i Senent, directament vinculats amb una festivitat relacionada amb els cereals i, concretament, amb el forment.

A més, afegirem que Demèter, com em digué Pere Riutort Mestre (Petra, Illes Balears, 1935) el 15 d’octubre del 2017, “és una transformació de ‘Ge-meter’, ‘la Terra Mare’”. Pere Riutort m’indicà que, per a comprendre la cristianització de les festes paganes, calia recórrer als capítols 10 i 11 dels Fets dels Apòstols, dins de la Bíblia, i, així, captar quina fou la manera en què es realitzaria, a partir de la Bíblia. Ho he fet, sobretot, tenint present que, a més, es passà d’una societat politeista a una monoteista (encara que l’imaginari col·lectiu conservàs, com en bona part d’Europa, molts trets anteriors al cristianisme). Anem a pams>>.

Adduirem que, després d'haver fet l'estudi d'eixos capítols, l'envies al mestre i ell et dóna el seu aprovat i la seua felicitació per la tasca. 

Més avant, l'envies a ta mare, se'l llig i et comenta:

"— T'ho has treballat, eh? T'ho has treballat".

Això prové del fet que hi ha una part considerable de persones que prefereixen una explicació amb arguments i amb coherència. I encara m'agrada fer això.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.