Paraules de hui:
"Avant les atxes", Kike.
"Endavant, sempre!!", Rosó Garcia Clotet.
"Avant sempre", Montserrat Cortadella.
"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, hem tret temes relacionats amb el dia i, igualment, li he dit que he fet coses que ja realitzava abans del 2014, emparat, sobretot, per eixa mena de saviesa ancestral que fa lligam amb el teu no rebuig a lo que és tradicional.
De vesprada, hem llegit uns mots d'un estudiós de la botànica valenciana i, adés, hem evocat que un dia li diguérem que, en la cultura a què és vinculada Rigoberta Menchú, la mare parla al futur nadó mentres és embarassada. I, així, sense ser eixa la nostra intenció, ell veié tombada una de les coses que relacionava amb la gent inculta. Eixa "maternitat", fa més de vint-i-cinc anys, ja es recomanava a futures mares del País Valencià, puix que hi hagué una dona que, aleshores, m'ho digué com una novetat que li havien transmés (però sense al·lusió a Rigoberta Menchú).
Finalment, vos adduesc uns mots que hui ha posat María José en Twitter (https://x.com/majosevn/status/1954917989712597136?t=nhTXSKG2vpk5s7Sl4-KquQ&s=09):
"— Enamora't d'alguna activitat que t’agradi, aprèn-la bé, i fes-la sovint.
Ningú mai descobreix totalment de què va la vida, i no importa.
Explora el món.
Diria que gairebé tot és realment interessant, si ho aprofundim prou.
Tria el que et faci bategar l’ànima i et desvetlli la ment.
Dedica el temps que vulguis (i que puguis) a les coses que més t'agradi fer i a les persones amb les quals t’agradi estar.
I, sobretot: No pensis en el que vols ser, sinó en el que vols fer.
Insisteixo: No pensis en el que vols ser, sinó en el que vols fer.
(És molt diferent, i no ho pensem prou.)
Que puguis fer des del ser; no ser des del fer".
Finalment, li he posat:
"— Estudiar sobre el matriarcalisme català, el de les terres catalanoparlants: uneix la cultura tradicional, el folklore, l'art, la literatura, l'educació (té molt a veure amb la cosmovisió), el paper de les persones (junt amb el de la dona) i la figura de la mare".
I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària que va acompanyada d'un xiquet.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada