Mares amb el nen en braços i catalans pel món

 Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he llegit un article que m'havia enviat Kike, en relació amb el castell de Cullera, una vila valenciana de la comarca de la Ribera Baixa. I li he respost:

"— Molts castells són en punts alts per a tenir una panoràmica oberta, bé de la vall, bé del pla, bé de la costa".

Llavors, ell t'escriu:

"— Així és".

Igualment, hem vist que un mecenes cultural, Antoni Gelonch, està uns dies de viatge per Escòcia i que, altra vegada, s'ha trobat amb catalans.

Ara bé: també hi ha catalans i catalanoparlants per on vius i que procedeixen d'altres indrets, com ara, una dona que, fa uns dotze anys, et digué en un carrer de la vila,... que ella era de Catalunya. I raonàreu i, al capdavall, quan vos véieu, no mancava un somriure, ni uns mots de bon cor.

Finalment, diré que aquestes persones que viatgen com també les que n'escolten moltes i les que es reporten sobre temes diversificats, fan més fàcil que tingues més temes de què parlar, de què escriure, de què compartir i no cal dir que aplanen que dormes bé com el nen que ho fa en els bracets de la mare, després d'haver mamat, d'haver escoltat cançonetes i cosetes que ella li contava.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.