El lligam mare-fill en la vellesa maternal

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, he afegit els seus i hem tingut una conversa enriquidora.

Igualment, copses que la psicòloga María José havia plasmat uns mots sobre un tema interessant i que, ara com ara, va per bon camí en ta vida (https://x.com/majosevn/status/1964353895070601425?t=Ec9HbRHLhVBbJ4aKwaYNaA&s=19):

"— Hi ha un moment a la vida en què els fills passen a ser els pares dels seus pares. 

Quan la mà que un dia et guiava, ara és la que busca el teu suport.

Els més grans es fan molt grans.

I aleshores descobreixes que respectar i cuidar és, potser, la forma més profunda d’estimar".

I li hem respost (https://x.com/LluisBarbera50m/status/1964425403734642818?t=JcrSiwNxYtg5g-O94g8_0w&s=19, https://x.com/LluisBarbera50m/status/1964426210659709264?t=84H9XiO928kllIrUV4LROQ&s=19, https://x.com/LluisBarbera50m/status/1964427228588003415?t=KWtxUgp6o9jv5JSESqevXA&s=19, https://x.com/LluisBarbera50m/status/1964427585703571503?t=z74ifSmztW734KmufYCfnw&s=19):

"— Bon vespre, María José, i gràcies pel teu escrit, amb què m'he sentit molt identificat.

Els meus pares encara viuen i, sobretot, de novembre ençà, he captat el paper tan bo per a les relacions humanes, per al dia rere dia i per al demà, dels xicotets detalls.

Per exemple, tenir una conversa de més de quaranta minuts amb ta mare, tot i la distància física, la qual és reduïda per la connexió amb l'altre.

En el 2009, ja m'ho deia un amic i psicòleg:

'— Tu, telefona'ls: serà la teua manera d'estar amb ells'.

Hui, d'una conversa amb ma mare, he copsat el paper tan bo que pot fer una tecnologia, per dir-ho així, humanista i de manera que et sentes com en el lligam entre la mare i el nen.

Però, en aquest cas, amb ma mare.

Els encoratges i t'hi relaciones com millor saps i procurant que, com en moltes parelles de fa més de cent anys, hi haja bona harmonia entre les diferents generacions.

Avant les atxes i amb la teua tasca psicòlogica.

Una forta abraçada".

Com més va, més podem dir una veritat que, a més d'u, pot resultar incòmoda: si tractes sobre temes en nexe amb la llibertat, amb l'humanisme i amb uns altres que atrauen, el nombre de lectures es alt. Però si, per exemple, és sobre les àvies, sobre la vellesa, sobre la primavera d'hivern de la vida (quan u té uns seixanta anys o més), es redueix molt.

Ara bé: les quatre estacions de la vida perviuen i són un fet, l'ancianitat i tot. Ho compensa que et sents en un ambient que facilita la recerca i, igualment, la teua vida i un bon son.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que va acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.