Paraules de hui:
"Avant les atxes", Ramona Ibarra.
"Avant les atxes", Lola Carbonell.
"Moltes gràcies. Bona feina, la teva", Tere Marquez Bartolomé.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, he tornat a captar el paper tan bo que fa sentir-nos escoltats per algú, que hi ha algú que ens dóna la mà. Com en aquella rondalla valenciana, recopilada per Ximo Caturla, en què Déu diu "No et deixaré caure" a un home, la dona del qual és dominant i ambiciosa.
Igualment, mentres consultem comentaris nous al tweet de María José (https://x.com/majosevn/status/1964353895070601425?t=rdGmlNOB-cFhHaTBO_nSfA&s=19) que posàrem ahir, hem evocat que, per exemple, en la recerca, hi ha moltes persones que, després de reportar-te (i de tu enviar-los algun article o, com ara, les respostes rebudes fins aleshores), senten que lo seu i lo teu no ha caigut en sac foradat, sinó en un bon sac... i que t'encoratgen i que se senten útils.
I, parlant sobre sacs, hui, el valencià Fermín Carbonell Barberà ens ha escrit uns mots en relació amb la festa de Tots Sants (1r de novembre):
"— En Tots Sants, les animetes dels morts eixien per la nit d'eixe dia. Tot, perquè estiguérem quiets. També l'home del sac, etc." (sic).
I ta mare t'addueix un personatge de la cultura tradicional:
"— I Queixalet Podrit".
Finalment, diré que, en els anys noranta del segle XX, ma àvia materna (1910), alguna vegada deia a una néta que, si feia això, vindria Queixalet Podrit. Això sí: en la meua vida no recórrec a aquests personatges (ni a actituds modernes en eixa línia), sinó a fer més fàcil un ambient que cree lligams i que aplane la creativitat, el bon cor i un bon son.
I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada