Estic a favor de les humanitats i dels qui les promouen

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Gràcies. Fas una molt bona feina", Tere Maria Marquez Bartolomé.

****

Hui, entre d'altres coses, he vist un missatge i, sense embuts, he respost:

"— Jo, en política, no he cedit mai davant qui abans ha mentit".

Afegiré que això em recorda una conversa que tinguérem unes sis persones pel 2006, en una mena de teràpia. Quan els contí el tema del segrest del futbolista Quini (en la temporada 1980/1981) i què digué en el juí sobre els qui li privaren de llibertat, hi hagué uns quants membres que, amb claredat, em comentaren:

"— ¡Privar de llibertat una persona no es ser bona persona, no és bondat!". 

I tu, que hi estaves totalment d'acord amb ells, hui dones pas a un tema que podem enllaçar amb els qui, com ara, estan en pro de les humanitats i que es promoguen, fet no precisament present entre els partits polítics, sia de la color que sia cada candidatura.

Així, si cerquem en la propaganda electoral i en el projecte de partit (el típic "Estem a favor de...", "Promocionarem...", "Impulsarem...", etc.), més d'una vegada, captem que parlen d'honestedat (molt), d'honradesa (també), però, en acabant, desapareixen mots com bondat i bon cor, com si eixes paraules, com dirien anys arrere, fossen pròpies d'efeminats i de febles. No ho considere així. Com a exemple, podeu consultar mots de polítics sobre el judici a Mónica Oltra.

Això sí: després, s'omplin la boca parlant i reclamant justícia social, drets de les dones, dels immigrants, dels col·lectius més marginats històricament (però no lingüísticament, per exemple, dels catalanoparlants en terres catalanoparlants...) i pretenen aconseguir-ho recorrent (i incitant) a la força...

Per això, continue (i continuaré) dient (i plasmant) lo que siga veraç i lo que siga fer costat a les humanitats: em sent com el capità que va avant i que compta amb molts soldats i amb molts aliats.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.