En pro de la bonesa i de les abraçades d'ós

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut un missatge d'una argentina d'arrels valencianes, en relació amb l'escrit d'anit:

"— Claret, lo del discurs polític. Actituds que també es repeteixen en el nostre país".

 I, sense embuts, li he comentat:

"— Gràcies. És la posició política que ha adoptat 'l'esquerra' en els darrers vint anys".

Més avant, parles amb ta mare i et diu que, en la seua infantesa, conegué una dona que era tendror, afecte i que tenia molta facilitat per a ensenyar i per a connectar amb els seus aprenents. I t'afig que és d'eixes persones de qui conserves un bon record.

Igualment, ens hem trobat en un entorn més de cara, no sols quan escrivíem, sinó en la major part del dia, perquè posar-nos de part de la bonesa sí que és bo per a tu i per a moltes persones. 

Sí: en lloc de recórrer a la força amb intenció d'assolir els teus objectius, una actitud pròpia dels extremistes i que aplana el model de vida dels defensors dels Pobles patriarcals, de què hi ha uns quants exemples que podem qualificar d'estrangers (si més no, en el seny etimològic, amb el significat d'"estrany") al de les terres catalanoparlants.

Tot seguit, vos contaré un fet amb què no combregue, encara que la forma fos xicoteta. Pel 2012, un membre del partit espanyol Equo (d'esquerres) deia que no era cosa d'acceptar les abraçades d'ós.

Doncs bé: potser en algun dels primers dies de juny del 2013, un amic vingué a ma casa, li demaní que m'abraçàs, ell ho acceptà, li llisquí un escrit que jo havia preparat abans que ell hi vingués i... eren un poc més de les sis de la vesprada.

L'endemà, cap a les 9h15, li envií un missatge: "Ja no tinc seca la pell de l'esquena. Gràcies". Això, després de més de huit mesos... Sempre agrairé el seu detall i, ben mirat, el simbolisme: el contacte entre el passat (un home de cinquanta-nou anys) i el present (tu, amb quaranta-dos).

Per això, combregue amb persones de bon cor, amb les que no són seques i també amb les que aproven un món més humà i més de part de les humanitats. M'han atret de quan era un xiquet ençà. 

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.