Paraules de hui:
"Avant les atxes", Kike.
"Avant sempre", Montserrat Cortadella.
"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia, he afegit el seu i, igualment, hem tractat sobre persones que dediquen part de la seua vida (encara que siga unes quantes vegades) a cercar, lo que se sol dir els cercadors
Altrament, de vesprada, hem copsat un escrit d'una dona, Maria Galmes Mascaro, que deia que ella era d'arrels pageses i lo que reportava era extens i sucós.
En eixe seny, cal dir que, moltes persones que han viscut en un ambient rural i agrícola, et responen d'una manera més oberta, més maternal, tocant els peus en terra, més femenina, més receptiva i planera, com ara, aquests versos que ens ha plasmat Ana Maria Soria Vidal, hui, 18 d'octubre del 2025, en el meu mur (https://www.facebook.com/share/p/17SFVTT5qm):
"Ja plou i plourà,
farem un replà
de picamorter,
farem una xica
com un garrofer".
Finalment, diré que ahir, després de llegir un tweet de María José, psicòloga, li posí aquests mots, https://x.com/LluisBarbera50m/status/1979295112086581271?t=Z625XES84xvQUWJRxJ32hA&s=19:
"— Bon vespre, María José,
Considere més important tocar els peus en terra i, com la mare que alleta o com la que explica a un fillet, el lligam entre ella (realista) i el nen (creativitat i bonesa)".
I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada