Semblances entre rondalles i entre Pobles matriarcalistes

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre una rondalla de què tractaria prou aquesta vesprada.

I, quan li dius que hi ha un pare i tres fills (i que, en altres contarelles, els fills són tres xiques) i que, en ambdós casos, el més petit és qui segueix les indicacions de la velleta que troba pel camí i qui ho aconsegueix, et comenta:

"— Això és paregut a un passatge bíblic en el llibre en què apareix Jacob".

Llavors, ens l'ha descrit, hem tractat sobre alguns punts en comú i, igualment, ens ha adduït:

"— Això passa en altres cultures".

Tot seguit, li he agregat:

"— En la tardor del 2020, llisquí un llibre de rondalles de Pineda de Mar, una vila un poc al nord de la ciutat de Barcelona (com ací ho seria Sagunt respecte a València), i viu que una folklorista catalana nascuda en el segle XIX [, Sara Llorens, ] havia escrit anotacions en què posava semblances entre més d'una d'eixes rondalles catalanes i altres de diferents llocs de la Terra".

Finalment, diré que aquestes semblances les he captades, i molt, en el paper de la dona en la família vernacla en terres catalanoparlants, en el de la dona en moltíssims relats i no cal dir que en temes: per exemple, les relacions entre l'home i la dona, la gran importància de la provecta i de l'àvia, la simplicitat, la maternitat, l'educació infantil i en el nexe mare-filla, el sentiment de pertinença a la terra, la consideració cap a lo tel·lúric i la nit i la foscor.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.