Mestres, amics i coneguts que deixen empremta i receptius

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Fas molt bona feina. Moltes gràcies", Teresa Maria Marquez Bartolomé.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre semblances entre els colles dels nord de Xile i la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana, ambdues, matriarcalistes, i m'ha dit:

"— Per a eixa gent, [ els colles,] és més important el llenguatge de la zona, la natura, els costums... A la zona on estàs, on vius, que [ l'ensenyament] no siga una cosa etèria.

I els de fora [ que són defensors de l'escola oficial i dels plans estatals] volen posar [ en l'ensenyament] lo menys compromés, lo seu ".

Afegirem que la primera de les actituds esmentades és semblant en els qui tenen un fort sentiment de pertinença a la terra i que són catalanoparlants.

Més avant, hem enviat un missatge a Àngels, una dona de Martorell, de qui havíem rebut una foto que posem ací, 

qui reporta sobre aquesta ciutat catalana:

"— M'agrada aprendre i fer de mestre.

Ara faig de mestre, sobretot, per Internet i per telèfon, amb vosaltres. 

Els meus millors mestres em deixaren empremta i també en altres alumnes que ens veiérem després.

Hi ha una històrica companya de Magisteri amb qui encara estic en contacte com també amb una dona que ens hi ensenyà 'Filosofia' (en bona part, recorrent a temes com ara, la joventut, filosofia per a xiquets, les sectes, les dones i el treball...) i 'Antropologia' (estudi sobre la cultura tradicional vinculada amb el Poble de què forma part Rigoberta Menchú) i bioética.

Parle dels cursos 1991-1994.

Eren mestres molt oberts als alumnes, respectuosos amb ells, realistes i, igualment, afavorien el desenvolupament de la creativitat i dels estudiants.

Agraesc la vostra generositat i la vostra disposició a prendre part en la recerca sobre el matriarcalisme català".

Finalment, dir-vos que el fet de trobar persones obertes i que les arrels dels seus avis no eren de terres catalanoparlants, però que se senten molt de la terra, et permet adduir informació que, d'una altra manera, no estaria al teu abast, ni, després, de més persones. Gràcies.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.