"Els fets són els fets", mestratge i recepció

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he enviat uns escrits a una dona, en relació amb el tema del dia:

"— Jo aprenguí a redactar quan, en Magisteri, comencí a dominar més l'escriptura en català. Era la llengua en què millor plasmava les idees, els pensaments, els escrits creatius... 

I, més encara quan, cap a l'any 1998, viu que les recomanacions per a parlar en públic eren aplicables a escriure.

Fou a partir d'un llibre de Dale Carnegie".

Igualment, adés, hem vist uns mots de la psicòloga María José, en Twitter (https://x.com/majosevn/status/1974480413327327597?t=XmgWYsbuSjA9ZCbVc-IXFg&s=19): 

"— Bon vespre, María José,

Que la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana és matriarcalista i que es reflecteix molt en el tema de la maternitat, en la mare, en la poesia, en cançons i en rondalles i llegendes.

I que puc ensenyar-ne i acollir sobre el tema com quan feia classes de llengua catalana en 'Aldaia Ràdio' (entre el 2002 i, potser, el 2005).

En fruïa, perquè assolia el meu somni de xiquet: ser mestre d'altres.

Ara veig que podem ensenyar i, amb creativitat, paciència i una canya, fer recerques que deixen empremta. Algunes persones m'han escrit que la que faig els n'ha deixat.

Sobre aquells anys en l'emissora, hi havia alguns amics que em deien:

'— A penes escolten la ràdio'.

I jo els responia que era un mitjà més per a ensenyar la llengua i que era bo aprofitar-lo.

Avant les atxes i amb els teus projectes.

Una forta abraçada".

Finalment, el meu agraïment a tots els qui participeu en l'estudi i feu possible que, entre vosaltres i jo, puguem continuar en nexe i exposant que, com diu hui n'Antoni Gelonch (https://x.com/Antoni_Gelonch/status/1974503337581039990?t=kNmqpHiJWBEIIZYEnuR1qg&s=19) en una emissora, "Els fets són els fets".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.