Persones amb sentiment de pertinença a la terra, moderades i senzilles

Paraules de hui:

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Tonet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut un missatge de Tonet, un català de la banda de Lleida, un home de vida senzilla i que, de fa uns anys ençà, viu en Brasil i que, no obstant això, evoca Catalunya i que encara parla català, ja que té un alt sentiment de pertinença a la terra.

Igualment, veus que hi ha qui els seus pares i els seus avis han vingut de fora de Catalunya (o bé de la terra on ara viuen) i que, no sols et diuen que tenen eixe sentiment, sinó que et reporten, t'escriuen i, fins i tot, reflecteixen una obertura cap a la llengua catalana, cap a la cultura tradicional (per exemple, festes de la comarca on estan) vernacle, cap als altres i que hi prenen part, àdhuc, junt amb els seus fills i els seus néts. Com ara, Antonia Verdejo.

A banda, hem parlat amb un amic valencià que visqué cinc anys en el nord de Xile, on estigué en contacte amb la cultura colla, la qual és matriarcalista. Li hem comentat que, en molts poemes plasmats per catalans que coneixem (com ara, Rosa Rovira, nascuda a mitjan segle XX), capim moderació, el sentiment esmentat, detalls que empiulen amb lo maternal i, ben mirat, uns altres relatius al folklore com també en poemes del segle XIX i que exposen la realitat.  

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.