Paraules de hui:
"Avant les atxes", Kike.
"Avant sempre", Montserrat Cortadella.
"Avant les atxes", Ramona Ibarra.
"Sempre endavant", Antonia Verdejo.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat més de tres quarts d'hora amb ma mare, en un ambient receptiu per part d'ambdós, sobre temes diferents i, igualment, hem tractat un poc sobre un amic meu un any més jove que jo i sobre una dona de més de huitanta-cinc anys.
Tots dos, com se sol dir, són un tros de pa, bondadosos, dialogants i, en el cas de l'amic, generós i amb facilitat per a forjar ponts com a president d'un club, quan ell tenia trenta-sis anys.
Ben mirat, moltes persones ens han escrit el nom d'una planta que, algun veí de la finca on visc (home o dona) ha posat en el pati interior i que té un fillol: marquesa, melanga...
Aquesta planta, com moltes persones que coneixes, i com altres de què conserves un bon record, representa la senzillesa, la tranquil·litat de qui la cuida i, no cal dir que t'evoquen eixos lligams de la mare (o bé de l'adult de més de seixanta anys) que, amb germanor, acompanya el xiquet (o bé el nét) quan te n'ixes al carrer o bé quan en tornes.
El fet és que sou com vasos comunicants: ambdues parts s'enriqueixen. Molt profitós per a l'educació centrada en l'estudiant, en l'entorn i en la realitat.
Finalment, diré que, en nexe amb això, hui, la psicòloga María José ha plasmat aquest escrit en Twitter (https://x.com/majosevn/status/1977231755070292206?t=4BAeWdWwlpYAdBym5ImGKA&s=19):
"— Com més madura una persona, més senzilla es torna.
Com més conscient és, més es va desfent de l’excés i més es va allunyant de relacions inútils, coses inútils, objectius inútils i paraules inútils.
Ergo, fer consciència ens permet viure amb més sentit.
Som-hi?".
I li he respost (https://x.com/LluisBarbera50m/status/1977480114666614987?t=2AnRRKfGsXW66lXuUzBGPQ&s=19, https://x.com/LluisBarbera50m/status/1977481266657362364?t=IjHLLspUhbFr5hY5XOgQSg&s=19):
"— Les persones més senzilles que he conegut tenen un sentiment de pertinença a la terra i afavoreixen molt les relacions entre elles i persones de totes les edats.
Per exemple, un amic, Julián (1918-2013).
El coneguí només tres anys llargs, però em deixà empremta.
Ja parlava amb ell en gener del 2010, quan suaument digué a un tocacollons:
'— La vida es de todos'.
Era molt obert, pacífic i dialogant.
El veies amb el seu bastonet que portava unes campanetes amb uns flocs.
Se li acostaven, fins i tot, àvies amb xiquets d'uns tres anyets".
I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada