Persones agermanades i mestres i estudiants

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant", Rosa Rovira.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

Adés, entre d'altres coses, he pensat en alguns ancians (hòmens i dones) que, pel 2010, tenien més de huitanta anys (o, fins i tot, de noranta) amb qui raonava i, o bé estàvem en un banc o bé, a més, en una plaça oberta i amb arbres, palmeres, i algun vellet et deia que eixe paisatge era bonic i que era menester conservar la natura perquè n'érem fills de la Terra.

Potser no haurien llegit sobre eixes plantes del punt de vista científic, ni d'indrets llunyans d'Europa o d'altres continents. Però sí que sabien que la natura afavoria les relacions entre persones i que era essencial per a viure i, com ara, per a dormir bé.

Afegirem que, a més, et parlaven amb naturalitat, amb franquesa, com a persona de confiança, amb bonesa i vivien procurant que els fills del demà tinguessen una vida millor i en què les muntanyes, els rius, la vegetació i les persones fóssem com una orquestra en què tots ens sentíssem part del grup i escoltats.

A banda, si no entenies alguna cosa i els demanaves, et responien, t'ho aclarien, t'ho explicaven,... la majoria de les vegades, perquè volien que hi hagués germanor entre persones de diferents edats. I això, tant si eren hòmens com si eren dones.

Passen els anys i captem que això és present, sobretot, entre persones que han viscut en un ambient rural, amb un estil de vida matriarcalista i amb un alt sentiment de pertinença a la terra, com el mestre i l'estudiant que enllacen entre ells dos com si fossen vasos comunicants: ambdós s'enriqueixen, ambdós ixen guanyant. Vaja! com si fos un acord fructuós! Podríem dir que, sobretot, entre els qui ara tenen setanta anys o més.

Finalment, gràcies a tots vosaltres, pel vostre mestratge i per la vostra obertura a informació que aconseguim de distintes maneres per a l'estudi sobre el matriarcalisme.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.