Cultura matriarcal que traspuen poemes, gloses i peixos mare

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut comentaris interessants en relació amb el tema del dia, com ara, uns que m'han portat a cercar sobre un mallorquí del segle XVIII, nat en Petra, de qui he parlat a ma mare:

"— No. Per aquí, eren més ses d'en Tià de sa Real. S'edició que tenc és molt antiga.

Hi ha una part que tracta del Bon Jesus i Sant Pere.

Una altra de quan Déu creà el mon i el dimoni li volgué ficar ma i tot li sortia malament.

I sa darrera, d'en Tià de sa Real..., personatge que, segons tradició popular, va existir. Home de gran cor i que preveia el futur. Es mescla amb gloses. Conten que, quan s'havia de morir, va fer dur un vellet de palla al Palau (Manacor) i el féu encendre... Demanà que cap on anava es vent i no era s'hora; demana altre pic i es vent havia girat.

Ara sí que és s'hora" (Maria Galmes Mascaro). 

Com a aclariment, direm que Tià de sa Real és el nom popular de Sebastià Gelabert i Riera (Manacor, 1715-1768), un glosador, pagès i endeví, el nom del qual ha passat, fins i tot, a algunes llegendes.

Igualment, Montserrat Cortadella adés ens ha afegit "No ho recordo. El que sí que, en les rondalles, quan hi havia un peix gros, deien 'És la mare'". Un detall interessant.

Finalment, uns mots amb que felicite els aficionats a la poesia, amb unes paraules que ahir m'escrigué una històrica mestra de Magisteri, Roser Santolària, en un correu electrònic:

"— Bon dia, Lluís. Com m'agrada que em recordes i que em recordes i que em felicites, Gràcies! Jo et felicite pel teu gran treball d'investigació sobre la cultura matriarcal que traspuen molts textos literaris catalans.

T'admire per la tria dels textos. També són bonics. Una forta abraçada. Roser". 

Vos agraesc la vostra generositat i, ben mirat, la paciència per a explicar alguns temes que heu conegut més que jo, principalment, en la vida quotidiana.

I tu , de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.