La bellesa de la natura i del vincle simbòlic amb la mareta

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Moltes gràcies per tot", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre la tieta de la psicòloga María José (https://x.com/majosevn/status/1989746995054129224?t=-JCrJxPyP-WxeBvf3mG0oA&s=19), Carme, li he afegit que la dona té cent anys, bon cap i que alguns la consideren una persona sàvia, senzilla i amable.

A migdia, en posar-nos al computador, hem vist aquesta foto dels Andes en el Perú.

Llavors, penses un moment que som menuts al costat de tot lo que inclou de terrenal aquesta imatge. Però també en eixa ànsia d'anihilació: de les d'un rei, de les d'un polític, de les de multimilionaris... I, un poc després, evoques les meravelles de la natura i eixa semblança amb el vincle la mare i el fill. 

Ha estat uns dos minuts i vos assegure que em sentia com quan, durant els viatges familiars, aprofitaves eixes panoràmiques de valls, de muntanyes i fruïes de la formosor i captaves la gran importància de conservar-la, de cuidar-la, d'estar-hi agraïts i de fer possible que les generacions del demà també la poguessen gaudir.

Per això, durant bona part de l'estudi sobre el matriarcalisme, capim que anem per bon camí: el tema enllaça amb el nostre punt de vista, amb vivències que ens han marcat i, ben mirat, amb lo que ens va millor.

Igualment, has llegit un poc sobre un article que hui ha posat Gemma, una històrica mestra de "Filosofia" en instituts (https://x.com/GemmaSecundaria/status/1989995299092263066?t=ILkzaSazteGcCl-PiszcbQ&s=19): "L'última generació criada per les mares", de Marçal Sintes.

Finalment, li he plasmat:

"— Bon vespre, Gemma,

En els anys huitanta, la revista 'Cuadernos de Pedagogía' exposà un article en relació amb dues famílies que havien decidit ensenyar i educar en casa els seus fills. Aprofitaven un article de la Constitució espanyola.

Per això, quan algun pare (home o dona) se me queixava del fet que jo era fadrí (i ho sóc) i que no tenia fills, els treia aquest fet.

Solien posar-se a malparir. Fins i tot, pares amb bons salaris i que vivien en àtics, elitistes.

Avant les atxes.

Una forta abraçada".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.