Paraules de hui:
"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.
"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.
"Sempre endavant!", Rosa Rovira.
"Avant les atxes", Kike.
****
Hui, entre d'altres coses, he llegit un tweet de María José, psicòloga, en relació amb la seua tieta de cent anys. Sí, de cent (https://x.com/majosevn/status/1989746995054129224?t=-JCrJxPyP-WxeBvf3mG0oA&s=19). Li he posat aquesta foto, que m'enviaren enguany amb motiu del meu natalici.
Afegiré que, si t'agrada aprendre, sempre hi ha un arbre a què acostar-te i que et donarà bona ombra.
En eixe seny, adduirem que la figura de l'arbre representa la dona, la maternitat i, per això, apareix en la portada de llibres com "El matriarcalismo vasco" i "Europa indígena matrilineal. Los vascos".
Un arbre que, per exemple, va associat a les arrels, als familiars, a les generacions futures i, per una altra banda, als fruits i a les bones collites.
És més: perquè una collita siga fructífera, una de les coses que ens solen recomanar es allò del refrany "Acosta't a bon arbre i tindràs bona ombra".
Finalment, vos diré que m'agrada aprendre junt amb altres persones (encara que només en siga una), però també fer-ho a partir de fonts escrites, de comentaris orals, etc. La qüestió, així, és viure com un xiquet que és al costat de la mare (la gran majoria de les vegades, la principal educadora d'ençà de la infantesa) i no cal dir que amb el cor nét del nin de pocs anys que, àdhuc, se t'atansa i et dóna un present: una floreta, unes fulletes... i que et somriu... I, tot seguit, el teu agraïment i el teu somriure..., com algunes vegades m'han fet xiquets de menys de cinc anys (i jo, a ells).
I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada