Mestres, aprenents i persones que forgen ponts entre generacions

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he tret alguns passatges de diferents rondalles plasmades pel valencià Enric Valor, com ara, uns en què hi ha tres arbres que van units a la joia de viure, perquè són renovació, com aquells que, en aplegar els primers dies amb ambient primaverenc, comencen a traure xicotets rebrots i fulletes.

Aquests detalls que, simbòlicament, van units a la infantesa, són el resultat d'una bona relació entre la mare i els fills, entre les arraïls i les fulletes i els tronquets.

Ben mirat, evoques persones que, malgrat l'edat (com ara, una dona, si fa no fa, de seixanta anys i que portava un xiquet de pocs anyets), s'acosten cap a vellets i, així, fan de pont entre el passat i el futur.

Aquest exemple, sovint, és semblant al paper que fan els intèrprets lingüístics. Així, si hi ha dues dones (Mireia i Elisabeth) i cada una només parla una llengua, l'intèrpret s'arrima a Elisabeth i li tradueix lo que ha dit Mireia. I, després, al revés, la resposta de Mireia. La qüestió, en el fons, és forjar ponts entre persones. 

Afegirem que, durant una recerca, hi ha moments pareguts. Així, quan algú et demana "Què volia dir ella amb això?", li ho expliques amb paraules accessibles a qui, en eixe moment, fa d'aprenent:

"— Lo que vol dir és que..., perquè, com ella exposa en alguns comentaris i, fins i tot, en algun llibret que ha escrit,... Té relació amb unes vivències que tingué en la comarca on viu i amb tradicions d'allí".

Llavors, la conversa genera un ambient acollidor, de bona avinença, de frescor, en què ambdós frueixen dels papers que fan, com si fossen eixos aplecs d'escriptors, àdhuc, de diferents rams, però, per exemple, amb uns trets en comú: el sentiment de pertinença a la terra i la preferència per lo maternal i una vida en pro dels Pobles matriarcalistes.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.