Mestres que no es retiren com a mestres, receptius i de cor net

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, molt bé", Marga Pla Alcaide.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre una conversa entre Pere Riutort (1935) i jo, possiblement, a mitjan 2021.

Era migdia i feia poc que jo m'havia posat al computador. Llavors, ell, que parlà primer, em demanà:

"— Treballant [ en l'estudi sobre el matriarcalisme]" (sic).

I li respons que sí i, en un altre moment, et diu que ell escrivia sobre uns temes que li interessaven.

Per consegüent, tant l'alumne com també el mestre, es dedicaven a l'escriptura i a la recerca.

En eixe seny, hi ha persones que, com em digué un home d'un comerç de material informàtic, "No conocen la jubilación" (sic).

Un altre exemple: Joan Sala Vila (poeta nascut en 1929, qui també ha fet de mestre), un home que m'ha deixat empremta des que el coneguí en gener del 2021, un dia em comentava per telèfon que ell és un home de principis i que, ben mirat, està per la pau entre la gent, pel diàleg i per una política destinada a fer ponts i no cal dir que a defendre les llengües (no sols la llengua oficial de tot l'Estat). 

Quan llegim obres, sien curtes, sien llargues, sia poesia, sia explanació, sia com si es tractàs d'un dossier documental,... copsem que tenen uns quants punts en comú molt importants per a tots nosaltres i que, a més, són aprovats per molts catalanoparlants amb un alt sentiment de pertinença a la terra.

Només per això i per allò de l'art és llarg, la vida és breu, paga la pena continuar amb eixe projecte que et fa viure, actuar i respondre en la vida com una mare (i reina) creativa, bonhomiosa, que toca els peus en en terra i que educa afectivament els seus fills i que té present els seus avantpassats i la llengua materna que li transmeteren mentres que mamava, mentres que menjava junt amb ells...

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: Una dona argentina d'arrels valencianes catalanoparlants, Isabel Inés, encara plasma trets que se solen recomanar per a qui vol ser mestre en escoles. Té més de setanta anys.