Paraules de hui:
"Endavant, sempre!" i "Endavant!", Rosó Garcia Clotet.
"Avant les atxes", Kike.
****
Hui, entre d'altres coses, he anat a parlar amb un metge que, com a persona, té bona empatia, molt obert i que, fins i tot, anava acompanyat de dos estudiants que hi feien pràctiques: una jove (amable i amb un somriure maternal) i un jove (més aïna, discret i, igualment, receptiu).
A més, li traus que fas una recerca, la qual et permet estar més en relació amb altres i no entrar en temes en què participa gent que podríem dir que li agrada punxar. Aleshores, poc o molt, m'ha dit "Continua amb lo que fas [= amb eixe estudi]".
Afegirem que, ben avançat el dia, hem evocat uns mots que em digué Pere Riutort, durant una conversa telefònica: que un home li havia manifestat que ell considerava que, per dir-ho així, el treball amb què més podria contribuir als altres en sa vida seria el que l'històric mestre havia decidit emprendre.
Finalment, escriure-vos que, aquests detalls del dia m'han vingut al pensament mentres que adés llegia un article sobre el pare Rafel Ginard (poeta i folklorista mallorquí) en nexe amb la seua obra, el cançoner popular de Mallorca, i al lligam entre la seua vida i la seua aportació ingent a la coneixença de la tradició (https://mallorcaliteraria.cat/ca/autorRG) .
I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada