Persones amb vocació i que somriuen a la vida

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Ben explícit", Tere.

"Molt bé!!!! Enhorabona!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre una dona (Fina) que veig algunes vegades i que, de bon matí, ja porta un somriure que és natural, que li naix, d'una persona amable i bonhomiosa. Potser la setmana passada, Fina em digué que, des que es casà ma mare (en 1968), no l'havia vista més.

Llavors, ta mare et comenta que ella la conegué de jove i que, a banda d'afectiva, era "Molt arriscada!".

Cal dir que hi ha dones, que, com Fina, tenen noranta anys (o més), però també un bon pas, com qui es manté fort.

Igualment, li hem afegit:

"— Hui he rebut un correu electrònic d'un amic català que, fa un mes, féu noranta-sis anys [, Ricard Jové Hortoneda].

— Noranta-sis?

— Sí, noranta-sis.

— I, com a curiositat, fa uns vint o vint-i-cinc anys, un diari tragué un article amb uns xiquets en companyia d'una mestra que ensenyava en sa casa. La mestra, ja retirada, tenia noranta-sis anys.

— Mare meua!

— Són persones que tenen una vocació, que els agrada el seu ofici i que gaudeixen de prosseguir tot i l'edat".

Finalment, li he adduït que, un cardiòleg que en portà set anys, era un home que tenia bona fama, de qui parlaven molt bé pacients i familiars de malalts: el Dr. Víctor Palanca (https://masquemedicos.com/cardiologo_valencia/victor-manuel-palanca-gil) i que m'ha deixat empremta: "Vas per bon camí", "Ets savi", "Tu saps"... Humanisme, tècnica, bona empatia, bonesa, bona sensibilitat...

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.