Donar la paraula als marginats, creativitat i un poc de sensibilitat

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Avant les atxes", Kike.

"Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i he plasmat unes paraules en relació amb el pare de sa àvia paterna (1878) i, a més, m'he sentit identificat amb el fet que m'ha narrat, principalment, perquè n'he viscut u, paregut i que ha marcat molt els meus darrers nou anys.

Així, el jutge decidí, com t'ha dit ta mare, recórrer a una estratègia interessant i, alhora, en què copses la intel·ligència d'aquest familiar: portar l'altre cap al camp de no poder refusar la seua culpa, la seua mentira de què intenta defendre's.

Ben mirat, li hem adduït que, en un estudi com el que fem, hi ha algunes coses molt importants i que les tenim com si fossen uns principis:

1) bona sensibilitat amb els altres, especialment, amb dones (com ha dit ta mare, perquè, històricament, han estat més marginades),

2) estar oberts, però no incloure la mentira, ni, com ella ens ha indicat, per exemple, un comentari amb falsedat i que tracte de provocar o que es desvie de l'objectiu de la investigació, 

3) "Donar la paraula als pobres, als marginats, però incloure, igualment, la dels altres grups", puix que, com ara, hem rebut informació de persones pertanyents al la noblesa, per exemple, del pintor Miquel Torner de Semir,

4) que emprar formes com "Alguns ens indicaren,... Afegirem que uns altres exposarem que... I, àdhuc, una persona ens digué que..." fa possible que una quantitat alta de gent se senta part del projecte i que hi participe com l'estudiant que sap que, en  classe, el mestre respon totes les qüestions i que tots els alumnes són com els fills d'una mare, que mestre i aprenents tenen una cosa que els empelta més encara: que eixa actitud pot generar amistat, tolerància i un ambient acollidor, creatiu en què la sensibilitat, l'empatia i la rectitud són ben considerades i, així, anar cap al l'esdevenidor. Recomane llegir sobre l'escriptura col·lectiva que portà avant Lorenzo Milani (capellà italià del segle XX), la qual posí en pràctica com a monitor de temps lliure.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.