Música, rondalles i altres camps que et donen corda i realisme

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant", Rafa.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home:

"— Jo, cada vegada, més, tinc present unes paraules que em digué Pere Riutort en juny del 2018: 'Ars longa, vita brevis' ('L'art és llarg la vida és breu'). I, per exemple, en l'estudi, em centre més en els camps que més m'agraden i que em donen més corda: la música, les rondalles, les llegendes i el sentiment de pertinença a la terra".

Llavors, ell, qui té més de huitanta anys, ens ha comentat:

"— Jo, ara, a vegades, dic 'En l'any 2000, jo...'. i tu tenies vint-i-nou anys. Tu, ¿què feies aleshores?".

Després, li respons i prossegueix la conversa, esperançadora i amb bona avinença entre persones de generacions diferents.

Més avant, has trobat els punts que, per dir-ho així, t'encisen més i copses que són els mateixos que esmentares a Pere Riutort en abril del 2021, junt amb el del sentiment de pertinença a la terra, el de la maternitat i el de la poesia popular.

De fet, n'hi ha que es creuen: per exemple, la transmissió de la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana i la música i les narracions que hem tret adés.

Nogensmenys, d'alguna manera van lligats, són com la mare que ara ha parit un altre xiquet.

Finalment, vos adjunte uns mots que em digué ma mare (1943) el 4 de març del 2023:

"— Si [ les obres] es fan bé [= amb bon cor], es va fent camí i hem de tindre la confiança i l'esperança".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.