Paraules de hui:
"Avant les atxes", Kike.
"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, en relació amb una qüestió que m'ha tret, li he dit que, en les cultures matriarcalistes, la terra (i, igualment, la Mare Terra) és ben tractada.
Així, Rigoberta Menchú comenta que, abans de fer determinades accions en la terra, se li diu que se la cuidarà, que no se'n farà abús:
"— Podríem dir que és com el fill que té bona consideració cap a la mare, que l'estima. Per això, ells li diuen que faran que estiga aprofitable i li ho agraeixen".
Sobre l'agraïment cap a la Mare Terra en terres catalanoparlants, és interessant la poesia popular de persones amb un alt sentiment de pertinença a la terra, especialment, eixes poetesses (potser perquè tinguen més impregnat el tema de la maternitat) en què, a vegades, capim com una mena de diàleg harmònic entre dues generacions.
Com a exemples, la típica imatge de la mare fent de mestra dels fills i que van agafats de la mà o bé la velleta i la néta unides per una contarella i per la creativitat d'ambdues parts.
Per això, prossegueixes, principalment, en la música, en les contalles, en les llegendes i en la poesia esmentada i no cal dir que en l'educació i en lo maternal: reflecteixen molt la realitat i lo autòcton.
I tu, de bon matí, també vas l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada