Les rondalles reflecteixen molt la realitat d'un Poble

Paraules de hui:

"Preciós", Francesca Vinyoles.

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!" i "Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, hem tractat sobre el paper de les rondalles (imaginació) i que reflecteixen la manera de ser d'un Poble, lo que hom sol dir cosmovisió (etimològicament, "visió de l'univers").

Li hem afegit que, per exemple, hi ha narracions en què un rei se'n va a la guerra:

"— I ell, com feien abans els reis, va al capdavant i amb l'exèrcit darrere.

Ara bé, en eixes rondalles, ell sol dir (bé a sa mare, bé a altres persones de la família reial) que cuiden la dona i el xiquet de poc de temps, que els tracten bé. Eixe detall és comú en les cultures matriarcals: la bona consideració cap a la figura de la mare i cap a la maternitat".

Ben mirat, li agregues:

"— Hi ha rondalles en què el cap d'Estat (normalment, un rei) és just, bondadós i obert als xiquets, a les dones, als vells com també ho és als qui ocupen càrrecs i als rics i en què va acompanyat d'un regnat amb bones collites,...".

Llavors, m'ha respost:

"— Però això són rondalles...".

I li he adduït:

"— Sí. I, d'alguna manera, simbolitzen molt la vida. 

Així, quan, en un país (o en un territori), hi ha polítics que no se centren només (o principalment) en els seus interessos (o bé en els del partit), no hi ha revoltes, hi ha més natalitat i la gent viu més de gust, no sols els més privilegiats".

A continuació , t'ha vingut al dir que sí que és així.

Finalment, he trobat moltes cançons mallorquines recopilades per Antoni Gili i Ferrer (1932-2010) en què la dona "salva" l'home. Vos adjunte la foto del llibre a què em referesc: "Aportació al cançoner popular de Mallorca. Tom I", del clergue, historiador i folklorista Antoni Gili i Ferrer (1932-2010).

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.