El plaer de recopilar rondalles i del folklore català

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Avant les atxes", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, per curiositat, he cercat sobre la vida (i sobre el paper) de folklorista de l'Arxiduc Lluís-Salvador d'Àustria-Toscana (1847-1915), un home que, per exemple, féu de mecenes, que promogué la cultura tradicional de les Illes Balears i que, com ara, escrigué lletres a en Jacint Verdaguer, un altre folklorista, a més de poeta.

Una de les coses que podem destacar de narracions que figuren entre les que hi ha en l'obra "Les rondalles que l'Arxiduc no va publicar", de la rondallaire Caterina Valriu Llinàs, és que n'hi ha, d'eròtiques.

Recorde que, durant una conversa telefònica amb Pere Riutort, en els darrers anys de sa vida, ens digué que, n'Antoni Ma. Alcover, per motius de principis, no n'inclogué d'aquest ram, si més no, en les obres publicades en el seu temps (1862-1932).

Afegirem que, quan ens trobem amb gent que, amb valentia, amb creativitat i amb un alt sentiment de pertinença a la terra, fan recopilacions de caire folklòric perquè la cultura tradicional autòctona i les arrels d'un Poble no caiguen en sac foradat, sinó que puguen passar de generació en generació i, ben mirat, entre les diferents generacions (com el xiquet que ve de l'escola i narra una contarella a sa mare i ella, interiorment, la registra i, així, ja en té una altra a contar), capim que anem per bon camí i que cal aprofitar (no cal dir que amb bonesa) les opcions que persones bonhomioses i per la cultura vernacla, pugen presentar-nos i que no representen un hàndicap per a nosaltres.

Finalment, dir-vos que continuarem en aquesta línia: és un dels camps que, com he capit hui, més interés atrau als catalanoparlants i que, altrament, té relació amb el matriarcalisme. 

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Afegitó. Uns mots que he rebut hui, de Barcelona estant, d'una catalana de setanta-quatre anys:

"Lluis, no es mereixen [ les gràcies], de cap de les maneres, sols la teva amable i bondadosa, per a mi, amistat, perquè, com tu, no he conegut a ningú, a ningú. 

Tu sí que n'ets un bon amic, a tu, jo he d'agrair-te la teva gran voluntat; i et puc dir que tu sí que ets un gran matriarcalista (....). No sé quants anys tens, no importa, l'amistat sincera val tot un gran tresor, i jo, Lluís, amb tu, l'he trobada".

No havia rebut mai un missatge així. Mai.