La cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana és matriarcalista i no matxista

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he cercat formes de poder crear una web o un blog amb .cat i, mentrestant, he captat la davallada d'ús i, més encara, de promoció, de la llengua i de la cultura catalanes.

Així, pel 2014, hi havia un esperit creatiu i més facilitats per a fer-ho i, fins i tot, en el 2017. Això ens pot fer pensar que té una relació directa amb l'actitud de molts polítics de primera línia i que, entre el 2017 i ara, han decidit vendre's al govern espanyol, com se sol dir, per un plat de llentilles.

De totes maneres, podem dir que ara comença a haver-hi un reviscolament unit a persones que, a poc a poc, responen (per exemple, en Twitter) a mestres retirats de la universitat o, com és el cas de Josep Ma. Virgili, d'institut. 

Àdhuc, els darrers dies (en aquest punt, en nexe amb la recerca sobre el matriarcalisme català), veus una participació prou alta, si la compares als darrers dos anys o un poc més, perquè no era habitual que un dilluns hi hagués una quantitat considerable de col·laboradors.

Potser el motiu siga els temes triats: que siguen rebuts com més directes, com més personals. O, en altres mots, com molt connectats a la terra.

Nogensmenys, diré que, tot i això, cal una conscienciació d'un fet: la cultura tradicional autòctona lligada a la llengua catalana és matriarcalista i no matxista i, per consegüent, si, per exemple, ens agradaria un dia rere dia en què les dones fossen en més ben tractades i més ben considerades (i no em referesc a una miqueta més, sinó a molt més), caldrà deixar d'abraçar la cultura castellana, el castellà com a llengua d'ús i eixe "buenrollismo" d'eixa cultura (ben manifest en la història del Regne de Castella) i, és clar, donar suport a qui estiga pels drets lingüístics dels qui tenen les seues arrels en terres catalanoparlants i a la cultura tradicional vernacla, en lloc de fer fugides cap a cultures patriarcals i, com passa ara, ben mirat, molt llunyanes físicament.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.