Les rondalles ensenyen a viure i eduquen

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Avant les atxes", Kike.

"Agraïda", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i ha tret comentaris sobre una novel·la que, com li he dit, té punts en comú amb algunes rondalles (per exemple, eixes en què Jesús i Sant Pere van pel món).

Així, com li hem comentat, n'hi ha en què ambdós se'n van a un hostal, els hi acullen molt bé i, quant a l'apòstol, com ara, veu que una nit ha eixit escaldat i demana que el Mestre canvie de lloc en el llit. Llavors, el profeta ho fa de manera lliberal. 

Ara bé, com que l'amo canvia de política i ara decideix pegar una pallissa a qui dorma a l'altra banda, el deixeble n'ix doblement perjudicat.

També li addueixes que n'hi ha en què un home raboser que no es volia morir, diu a Sant Pere que respectarà les indicacions del sant. Passa que no ho fa així. 

Aleshores, aquest senyor se'n va a l'infern, però, com que els dimonis també el tenien fitxat, no el deixen viure amb ells. Per això, dius a ta mare: 

"— En la segona narració, lo que ve a dir és que la gent que fa mal als altres, no és ben rebuda en molts llocs. 

Les rondalles van acompanyades de simbolisme, de missatges per a viure i van més enllà dels personatges: tenen la seua part educativa. Per això, qui capta detalls d'eixa línia, les gaudeix més".

Hi estàvem totalment d'acord.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.