Recerques obertes, creatives i fecundes

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre la manera d'estudiar, de dirigir i de respondre que té una dona de qui hui han eixit moltes noves.

El fet és que li hem dit que, en la recerca que fem, la desenvolupem amb un estil paregut. 

Així, com que molt prompte veieres que el teu treball requeriria molta informació per mitjà de qüestions (com si fosses el xiquet que en fa moltes) i que hi havia Facebook i el telèfon, ho adoptares com una de les formes de recopilació. I, en honor a la veritat, és molt recomanable i dóna bons fruits.

Ben mirat, aquests fruits són com les collites del llaurador: a vegades, més; altres voltes, no tant; puntualment, molt altes. Això sí, en qualsevol cas, 1) hi ha fertilitat i l'arbre és viu, 2) la terra és fecunda i 3) ben tractada i ben considerada.

Finalment, dir-vos que, pel 2006, en un aplec amb unes persones que ens reuníem sovint, una dona, si fa no fa, de cinquanta-cinc anys, em digué:

"— Tu escriu. T'agrada escriure (i més, en valencià). Podries fer un diari, com qui fa una autobiografia. Així, en l'esdevenidor, hi haurà qui, en accedir a lo que tu redactes, podrà aprendre sobre la vida i sobre la realitat del dia rere dia".

Per això, a dir veritat, amb el "diari", a partir de lo plasmat fins ara, captes que, mentres que hi haja espais en què poder plasmar la investigació (per exemple, tirant també per "Mastodont.cat", https://blog.mastodont.cat, aquests dies hi ha hagut una entrada amb més de cinc-centes consultes...), podràs trobar, àdhuc, que @grok (el cercador en Twitter), com més va, més, exposa informació sobre el matriarcalisme i que ho fa més tocant els peus en terra gràcies a l'aportació del resultat d'abraçar la creativitat com la mare que lliga amb els fills i a publicacions que han reportat altres persones: grans, mitjans i xicotets són importants.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.