Paraules de hui:
"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.
"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.
****
Hui, entre d'altres coses, he tractat sobre unes rondalles en què les dones, estudiades per Oreto Doménech i Masià, són arriscades o en què reflecteixen la bonhomia i el cor net dels infants.
Mentres escrius aquests mots, evoques alguns moments en què se t'han acostat xiquets de poquets anys i, per exemple, t'han fet un present senzill (com podria ser unes fulles que ells han arreplegat). Llavors, tu, amablement, els les acceptes. Al cap i a fi, tots hem estat menuts.
Igualment, ens ve al pensament quan anàvem a cals avis materns i l'àvia treia una bossa de rosquilletes i ens demanava "Vols una rosquilleta?". I li ho aprovàvem.
En eixe seny, ma mare, algunes vegades m'ha dit que sa padrina paterna, nascuda en 1878, els deia:
"— ¿Voleu una coca [ Cristina] que ha fet l'àvia?".
Llavors, com que les feia molt dolces i, a banda, molt gustoses, els néts li responien:
"— ¡Ai, sí, àvia, sí!".
Tot seguit, comentava la dona:
"— Ja sabia jo que no perdria parroquians" (sic).
Finalment, empiulant amb això, hui hem rebut un missatge de Vicent Pla (un amic de Benigànim, una vila de la Vall d'Albaida) sobre una contarella que havíem plasmat feia un temps i que m'havia relatat mon pare més de quaranta anys arrere:
"Bon dia, Lluís,
Aquesta mateixa rondalla em contava mon pare d'un home, que li va passar a Benigànim".
Així que, com capim, comarques valencianes diferents (i no precisament veïnes) i contalles iguals, un fet habitual.
I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada