Paraules de hui:
"Avant les atxes", Kike.
"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i ella m'ha reportat sobre alguns detalls de la Pasqua en Catalunya, com ara, la preparació de les mones: que són historiades, que hi ha la tradició de donar-ne els padrins de bateig (bé l'oncle, bé la tia,...) als fillols (sia nebot, sia neboda,...), que n'hi ha que representen un xiquet volant un catxirulo; i, unes altres, botant la corda...
Aleshores, aprofites la informació i el fet que la consideres interessant i,l'escrius en una llibreta.
Afegirem que, com quan capim que un possible informador té molts anys o que, com solem dir, és un llibre obert, resulta sucós perquè, en l'esdevenidor (com també, en temps actuals), qui estiga interessat pel tema, hi puga accedir i agregar-la a lo ja recopilat i a lo ja aprés, sobretot, si prové de part de dones, que són les persones que més transmeten la llengua catalana i la cultura vernacla.
Ben mirat, hui he demanat n'Antoni Gelonch, mecenes cultural, sobre la Pasqua (https://x.com/i/status/2039681987930198240) i que m'ha respost:
"— Bon dia, n'Antoni,
Una qüestió cultural: en Catalunya, ¿hi ha el costum de desitjar bones festes de Pasqua en Setmana Santa? Gràcies.
En el País Valencià, fem molta més festa del dia de Pasqua a dilluns vinent a Dilluns de Pasqua, amb què acaba la Pasqua: Sant Vicent Ferrer.
— Sí, la formula és Bona Pasqua!
Us desitjo Bona Pasqua!
— Gràcies, n'Antoni, i Bona Pasqua".
Adduirem que aquests intercanvis amb empelt amb l'altre i, igualment, per la cultura tradicional i folklore, fan que hi haja bona avinença i que considereu que ambdues bandes poden eixir-ne beneficiades per lo maternal.
Finalment, dir-vos que hem rebut un missatge d'Isabel Inés Aranda, una argentina descendent de pares valencians catalanoparlants i que té un alt sentiment de pertinença a la terra, sobre la cançó que hem plasmat hui. Llavors, li hem respost amb una explicació i amb lleugeres traduccions.
I tu, de bon matí, també vas a l'era com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada