Dones de més de noranta anys i gent que et transmet rondalles

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

"Sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre vells de cent anys o més i, igualment, sobre una catalana que té noranta-tres anys, que escriu en català, que ens aporta informació sucosa i molt encertada en redactar i en les responsions:

"— La setmana passada em digué que li agradaria escriure sobre la vida dels seus pares. I jo li posí que, si li feia goig, que... avant!".

Llavors, ta mare, poc o molt, et comenta:

"— Si li agrada i se sent preparada, avant!".

Afegirem que, un dia, en una classe de Magisteri amb Pere Riutort com a mestre (curs 1992/1993), et deia que podries escriure rondalles. 

I el fet és que, quan eres un xiquet, ja fruïes escoltant-ne i que, a trenta-cinc anys (en desembre del 2006), un home nascut en 1930, ens transmeté una llegenda de l'Horta de València en relació amb dos germans (cada u, amb un nom d'una séquia que travessa part de la comarca): Benàger i Faitanar.

Doncs bé: pel 2007, un home ens féu un suggeriment: fer una antologia de narracions que havies plasmat.

Finalment, dir-vos que, més d'una vegada, en llegir contarelles, llegendes, contalles,... que m'envien o que, com ara, m'ha passat ma mare (unes quantes), pense en el gran paper que fan aquestes persones (la gran majoria de les vegades, sense estudis universitaris, ni secundaris, però, més important encara, amb un alt sentiment de pertinença a la terra) i que, àdhuc, et trauen que els evoca la seua infància i eixos moments en què l'àvia els narrava relats i feia parroquians... I, en menor mesura, algú dels seus avis. Podríem adduir que fan una vida senzilla, més en línia amb la figura de la mare, i facilitant que ens sentim fills de la terra on vivim i de la llengua vernacla (en el nostre cas, la llengua catalana). 

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.