Paraules de hui:
"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.
"Avant les atxes", Kike.
"Avant les atxes", Ramona Ibarra.
"Sempre endavant!", Rosa Rovira.
"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home de més de huitanta anys i li he dit que, en la llengua catalana, hi ha un seny col·lectiu. Així, si demanem sobre una tercera persona, amollem "Com li diuen". Per tant, depén del grup de persones, no és un idioma en què el jo vaja per davant del nosaltres.
Això explicaria per què, si trobes informació sobre la història medieval en els territoris vernacles, et sents com qui és entre els seus i no enmig d'una cultura llunyana simbòlicament, en les tradicions i, és clar, en la cosmovisió.
En eixe seny, de vesprada, hem rebut un missatge de Josefina Moya Martínez lligat sl tema de hui:
"— La meva mare va nàixer en 1920".
Tot seguit, li respons:
"— D'acord, Josefina. Podeu escriure'n.
La data, més que res, és perquè, a partir de 1920, hi hagué uns fets polítics que influïren prou en el futur: la dictadura del general Primo de Rivera, la República, la guerra i el franquisme.
De fet, les respostes en relació amb dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 són més de caire matriarcalista que, per exemple, les de nascudes en els anys trenta. Curiosament, hi hagut qui, sense saber-ho jo abans, ha fet estudis sobre la llengua catalana genuïna en el segle XX i ha posat la línia en 1930. [ Sobre açò, en reporta Josep Maria Virgili en el seu llibre].
La castellanització lingüística va unida a la castellanització cultural.
Això és una realitat".
Més avant, Josefina Moya Martínez et plasma "I tant!".
Finalment, dir-vos que hui he accedit a un vídeo en què el mestre Josep Maria Virgili i Ortiga diu que, en la nostra llengua, predomina el verb, el qual és dinàmic, no estàtic (com el nom amb què ens presentem):
"— Bon dia, Josep Maria,
En relació amb un vídeo en què dieu que el català remarca el verb, mentres que el castell atorga més importància al nom.
En aquesta foto, del llibre 'El matriarcalismo vasco', ho reflecteix.
La columna referida a la cultura tradicional basca serveix per a la catalana.
Avant les atxes i amb els vostres projectes pedagògics.
Una forta abraçada".
Un fet que lliga amb detalls que exposa Jaume Vicens Vives, historiador, en el seu llibre "Notícia de Catalunya", de mitjan segle XX.
I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada