Quatre generacions "maternals", senzilles i acollidores

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he dit que havia posat un poema festiu de Manuel Nácher (1917-2008), un valencià nascut en Aldaia (l'Horta de València) i que fou ciclista i una miqueta poeta, que fou publicat en 1973.

És una composició que hem aprofitat per a la recerca i de què hem reportat en Facebook, com ara, amb versos en què parla sobre les dones, sobre els hòmens que s'hi atansaven i, igualment, sobre detalls de la natura junt amb tradicions i costums de la vila entre 1925 i 1940.

Ben mirat, li indiques que prefereixes la gent senzilla, la senzillesa, com la d'un home nascut en 1918 i amb qui feres amistat durant els darrers tres o quatre anys de sa vida, fins que es morí en el 2013 a noranta-cinc anys.

Així, un dia, ell i jo estàvem asseguts en un banc en la plaça. S'hi acostà una dona (si fa no fa, de seixanta anys) acompanyada d'un xiquet (quasi segur, un nét) d'uns tres anys. Jo en devia tenir quaranta-u o quaranta-dos.

Doncs bé, aquell home li obrí els braços decidit a acollir el nen. I la dona ho acceptà. Per això, he comentat a ma mare:

"— Més que bonic, és un senyal que una persona pot ser velleta i estar oberta als més senzills i tot, en eixe cas, a un xiquet de pocs anyets".

Finalment, dir-vos que, per mitjà d'aquest no voler destacar, he vist (com li he afegit), un pintor nascut de família de la noblesa (Miquel Torner de Semir 1938) ensenyant a pintar al costat d'una colla de xiquets i, fins i tot, amb una xiqueta ben petita. Aquesta manera de viure adoba el terreny a una recerca en què la gran majoria se sent com en família, com en el lligam entre la mare i el nin.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.