Arrelats, per la llengua autòctona i per les nostres tradicions vernacles

Paraules de hui:

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres.

"Sempre endavant", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, ha sorgit el tema de l'arrelament i, així, del sentiment de pertinença a la terra.

Li dius que, al llarg de la teua vida (de 1971 ençà), has passat per diferents fases: en la infància, en el barri on visqueres i on ella resideix fins a mitjan primavera del 2009; en la major part de la joventut, en la vila on ara vius. Després, en un altre. Cap al 2003, on ella està a dia de hui. Del 2005 al 2009, entre Aldaia i Alaquàs. Finalment, del 9 de maig del 2009 fins ara, quasi sempre, en Alaquàs.

A banda, tenint present que, on més vida hem fet i on més hem fluït creativament, bé escrivint, bé investigant, bé reportant-nos i, al capdavall, fent recerques en nexe amb la terra on nasqueren (i on visqueren) quasi tots els nostres ancestres (els més llunyans, si fa no fa, del 1815) com també els nostres besavis, els nostres avis i la resta d'avantpassats més directes, ha estat en la comarca de l'Horta de València, en el País Valencià i, igualment, catalanoparlants i, per exemple, en els cas de les àvies de ta mare, amb una actitud (i amb una línia) que lliga molt amb la tradició matriarcalista,... ¿com no anem a continuar sentint-nos part de la terra, de la marona que ens alleta i en pro de la llengua vernacla en terres catalanoparlants i de la recerca que fem? Almenys, jo no talle amb ells, ni amb la terra, ni deixe arrere lo autòcton: al cap i a la fi, ¿no és qui més ens alimenta, qui més ens acarona, qui més ens protegeix, qui més ens aixopluga...? Doncs sí.

Per això, i perquè, com m'ha vingut hui al pensament, sempre hi ha bons hòmens i bones dones (i això també val per a xiquets, per a adolescents, per a adults i per a ancians), que prefereixen que t'assegues en el mateix banc que ells i que sigues acollit en sa casa,... em dedique, per decisió pròpia i com fa una mare amb un fillet al costat, a l'estudi sobre el matriarcalisme català. Ben mirat, en un ambient exuberant i en què estimes les teues arrels. I perquè m'interessa molt lo maternal, de la meua infantesa ençà.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.