Solien preparar les festes de barri

Àvies (o padrines) i mares que solien preparar les festes de barri.

El 15 de maig del 2026, en el meu mur i en distints grups de Facebook, demanàrem “Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿solien preparar les festes de barri? Gràcies”.

Quant a missatges, el 15 de maig del 2026 ens comentaren "Ells, no, però ho feien altres persones" (Àngels Sanas Corcoy), "Un grup de persones, sííí. Però hi havia una comissió de festes" (Maria Dolors Sala Torras), "Tothom participava de les poques activitats socials que eren extraordinàries. Com la Festa Major, Festa de les fruites, etc., etc..." (Margarita Pou Marfany), "No" (Lurdes Gaspar), "Som d'una vila petita. Quan era festa, era tot el poble junt per celebrar Sant Antoni i Sant Antoniet, Carnestoltes, Setmana Santa (actes religiosos), Santa Magdalena (la patrona, una festa de germanor), Festes Majors (Sant Llorenç, patró del Pinell de Brai). No teníem tampoc menjar especial, tots eren molt humils: família de miners i complementant amb la palma: llata per a sàries i cabassos" (Àngels Benaiges Martí), qui ens envià missatges de veu amb altres explicacions en nexe amb el tema; "Sí. Totes les festes: les de Pasqua, les del carrer que tocava i les de la festa de la vila" (Lydia Quera), "No ho sé"  (M Pilar Fillat Bafalluy), "No: diria que tenien massa feina a sobreviure. La iaia paterna, Carme, per tenir quatre fills i l'aiguat del 1940 (que se'ls va endur la botiga de vins i, encara que la van recuperar més petita en un altre barri, els costava).

La iaia Maria, materna, qui vivia en una casa de pagès al centre de la vila, el seu home, en Josep, el meu avi, va morir molt jove. Ella va restar viuda jove, amb tres fills i altres que havia perdut. De quan eren més joves, no ho sé" (Nuri Coromina Ferrer), "No ho sé" (Lurdes Closa), "Ma mare no era molt festera. Però ma tia, sí. Quan jo era xicoteta, que feien festes en el meu barri (el raval), ella era la que en feia les disfresses, ella també participava en les folies i en tot. També recorde gitar-me amb ella i, de la cambra estant, veure la 'cordà'. Tots els valents corrent davant dels coets. Records molt bonics" (Reme Canet), "A la meua família, no" (Octavi Font Ten), "Ella era activa, però tranquil·la. Tenia il·lusió per a col·laborar en tot el que calgués" (Roser Canals Costa), "No, en el meu cas" (Angelina Santacana Casals), "Segurament, que algunes ho feien. La família del pare, segur que no" (Júlia Aixut Torres, nascuda en 1933), "Que jo sàpiga, no" (Anna Babra), "Sí, Lluís" (Josefina Moya Martínez).

En el meu mur, el 15 de maig del 2026 posaren "Sííí. Vivien as camp i sempre hi havia ball aquí o allà" (Maria Galmés Mascaró).

Finalment, ma mare, el 15 de maig del 2026, per telèfon, em digué "Abans es vivien amb més intensitat. En Alaquàs, la del Porrat (quasi com una festa patronal dedicada al patró Sant Francesc [ de Paula], encara que no ho fóra). En Aldaia, la de Sant Antoni, la de Sant Miquel i la de Sant Rafel. Era més arrelat en les viles no tan pròximes a les grans ciutats".