Escrit a una nonagenària i vivències agradables

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres.

"Avant les atxes", Vicent Pla.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, he escrit els seus i detalls en relació amb la mare de sa àvia materna.(padrina que havia nascut a mitjan dels anys huitanta del segle XIX). 

Igualment, hem rebut un missatge de Júlia Aixut Torres (1933) en què ens deia que podria continuar escrivint vivències personals en nexe amb la vida dels seus pares i fer-ho en català. Llavors, li hem respost:

"— Bon dia, Júlia, i gràcies pel teu comentari, interessant,

Té molt de mèrit que una persona com tu, amb més de noranta anys i amb tota la vida que has viscut, continue escrivint (i, en relació amb la teua vida, prou bé). Si t'agrada escriure, et convide a fer-ho.

Avant les atxes".

Més avant, Antonia Verdejo et plasma "Gaudeix fent allò que et fa feliç". I tu, tot seguit, li indiques que "Lo que més m'agrada és dedicar-me a l'estudi sobre el matriarcalisme català".

Finalment, dir-vos que, com més va, més, evoque eixa actitud acompanyada de gent que, asseguda, com tu, en un banc, tracta sobre temes agradables del seu passat, sobre temes que els agraden, sobre vivències, sobre els seus punts de vista,... Aleshores, tu, com un xiquet, ets receptiu a lo que et diuen (i, en el cas de la recerca, també a lo que et reporten per escrit, als presents que et fan, als seus enviaments...). Sí: com quan eres petit i acollies, llevat que ara, com quan comencí a viure en la vila on ara estic, ho passaves a un diari personal i a un blog. Ara, sobretot, al computador, a una web i a uns quants blogs. Però, com hem dit, preferesc compilar i, puntualment, compartir-ne part, com fan els estudiants. Ben mirat, moltes vegades, mentres en reporte, sent que, en bona mesura, la investigació em resulta com una autobiografia, si més no, en molts aspectes.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.