Paraules de hui:
"Avant les atxes. Sempre", Kike.
"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.
"Avant les atxes", Ramona Ibarra.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit una rondalla eròtica de Tàrbena (vila valenciana de la Marina Baixa) i li he comentat que la figura de la dona que viu en companyia del rector és prou habitual en narracions en què apareix l'abadia (la casa).
Ben mirat, li hem adduït que ho fa en una situació de molta igualtat, en què és ben tractada i amb un paper paregut al de la senyora ama (la mestressa catalana, la madona mallorquina...).
Llavors, t'indica que sí, que és cert i, igualment, que, en molts casos, era una dona adulta i en edat que ja no podia tenir fills, de manera que la seua participació junt amb el capellà no pogués anar unida a sospites sobre relacions sexuals entre tots dos, detall que has escrit en una llibreta.
Finalment, dir-vos que, molt avançada la vesprada, he capit més d'una contarella exemple en què una dona fa el paper de marona i amb un fort lligam amb ella i un xiquet (o amb un adolescent) de la generació següent (això és, un empelt simbòlic entre mare i fill) i relats en què aquesta dona i el xiquet prefereixen viure en la vila, en un ambient rural, perquè la gran majoria dels habitants són bonhomiosos i acollidors.
I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada