Estudiar el passat, però no jutjar-lo del present

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut uns missatges d'Isabel Inés Aranda, una argentina d'arrels valencianes catalanoparlants que ha estat mestra d'educació infantil i, a més, interessada per la terra dels seus avantpassats.

A banda, adés he llegit un post de Rosa Canela (https://www.facebook.com/share/p/18cqEkxZay), una catalana amb un alt sentiment de pertinença a la terra, en nexe amb part de la història de l'abat català Oliva (971-1046), qui, justament, visqué en una època en què el matriarcalisme català era molt manifest, àdhuc, en la política, en la religió en els comtats catalans i en el paper de les dones. 

Després, li plasmes uns mots:

"— Bon vespre, Rosa, i gràcies pel teu escrit, molt interessant i amb contingut que lliga amb el matriarcalisme.

Quant a la qüestió, cal posar-nos en el context històric, esbrinar com era la vida quotidiana i, en acabant, no fer una interpretació a partir del nostre present".

Finalment, dir-vos que, amb paraules paregudes, m'ho ha dit ma mare (i altres persones) més d'una vegada: no hem de  jutjar el passat amb maneres de pensar actuals i sí, en canvi, esbrinar què portava els nostres avantpassats i gent que vivia aleshores a fer això, allò, a pensar així, a fer una vida d'una manera (i no d'altres formes)...

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.