Una vida senzilla, al·licients i en lligam amb la terra

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Molt agraïda per tot!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i amb una mestra: hi ha hagut bona harmonia i, en el cas de la mestra, hem tingut molts punts en comú per les nostres vivències com a ensenyants i, a més, era com un empelt que fructifica.

Afegirem que adés hem rebut un missatge d'una amiga de més de setanta-cinc anys, qui ha estat mestra d'educació infantil:

"— Jo gaudeixo fent aquestes coses i van bé per a la memòria".

Altrament, li poses que "És que sempre cal tenir alguna activitat, algun al·licient per a viure.

Jo, per exemple, comencí a ser pensionista a trenta-tres anys (en la tardor del 2004). I em dedique molt a escriure sobre temes d'educació i, més encara, en relació amb la infantesa (rondalles, llegendes, la maternitat, les relacions entre les diferents generacions..., la música que ens ensenyaven i la vernacla, la poesia autòctona...).

Hui, com ara, he tingut una conversació de més de tres quarts d'hora amb una mestra (...).

Li agrada la professió i li toca ser valenta i pacient perquè ensenya en un barri marginal".

Igualment, adés he respost (https://x.com/i/status/2054300160293785994) a una qüestió que la psicòloga María José ha fet en Twitter (https://x.com/i/status/2054058233871163656): 

"— Bon vespre, María José,

En l'orde que les has posades:

1) Sóc valencià i estic arrelat amb la cultura vernacla, 

2) em dedique a lo que lliga amb la terra i amb les tradicions autòctones, amb les de caire matriarcalista;

i 3) les relacions: no n'he de menester moltes. Des que començà la pandèmia, he capit que puc viure quasi tot el dia en casa, molt en una sala de 24m² i ben oberta, relacionar-me molt per mitjà de les xarxes socials, de missatges, de correus i, ben mirat, per telèfon, i sentir-me acompanyat i en un ambient acollidor.

Avant les atxes i amb els teus projectes. 

Una forta abraçada".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.