Paraules de hui:
"Avant les atxes", Kike.
"Endavant les atxes" i "Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.
"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres.
"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.
"Avant!!", Daniel Gros.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre una argentina d'arrels valencianes catalanoparlants a qui he respost a un vídeo i a uns missatges en nexe amb tradicions valencianes de què ella em comentava.
Llavors, li hem escrit:
"— He vist (i he escoltat) el vídeo que m'enviares ahir.
L'emigració cap a Argentina, entre 1850 i 1950, fou alta i tenia tres orígens, principalment: de Galícia, del País Basc i d'Itàlia.
Una de les persones que m'ha reportat sobre el matriarcalisme és Cati Cobas, descendent de mallorquins (els seus avis) i que dedica prou al paper de la seua àvia. Deu tenir, poc o molt, setanta-cinc anys.
Qui emigra a altres terres, llevat que siga un renegat (ma mare en conegué u d'arrels valencianes i resident en Madrid), porta la llengua, tradicions i costums a la terra de recepció.
Ma mare i jo ens complementem molt: ella (1943) nasqué en l'inici del franquisme, en una zona que havia estat contrària a l'alçament militar que provocà la guerra (1936-1939), però té un alt sentiment de pertinença a la terra. Li ho facilitaren molt que els seus pares (i els seus avis) eren molt arrelats a la terra, però a penes pogué aprendre la llengua catalana per escrit (la dictadura durà entre 1939 i 1975 i ara n'hi ha un perllongament).
En canvi, jo nasquí en 1971 i, a sis anys (1977), ja tenia interés a saber resar i escriure-la. Hi havia associacions de veïns i altres persones que procuraven que s'ensenyàs.
La música vernacla ens uneix a ella i a mi. I l'interés per les tradicions valencianes de caire autòctones.
El seu interés per la llengua catalana degué procedir, en bona mesura, del musicòleg valencià Agustí Alaman, a qui ella conegué en la seua infantesa (en la ciutat de València): en l'escolania de la Parròquia de Sant Agustí de la ciutat de València, els ensenyava cançons tradicionals valencianes en llengua catalana (https://memoriavalencianista.cat/biografies/alaman-rodrigo-agusti).
Aquest músic, als qui parlaven castellà, els deia 'Xurros, xurros' (nom familiar aplicat als aragonesos i extrapolable als castellanoparlants que no fan res a integrar-se lingüísticament, ni culturalment)".
Després, quan hem raonat ma mare i jo, ella ens ha afegit que l'esmentada escolania rebia el nom d'"Escolania de la Mare de Déu de Gràcia" i, ben mirat, ens ha adduït que el nom procedia d'una trobada, en línia amb la de moltes rondalles vernacles en terres catalanoparlants, en què la dona té la darrera paraula.
Finalment, agraeixes a Júlia Aixut Torres (una catalana nascuda en 1933) pels refranys que t'ha enviat en un missatge, una dona molt arrelada a la terra i molt acollidora.
I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada