Paraules de hui:
"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.
"Avant", Kike.
"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.
"Avant les atxes", Lola Carbonell.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i m'ha dit que, quan u passa un mal moment, és d'agrair, per exemple, una abraçada, perquè fa no sentir-se sol.
Llavors, li respons que sí, que és cert, li comentes sobre un fet real que visqueres i que, mitjançant un abraç, la teua pell perdé la secor i recuperà la suavitat que tenia uns nou mesos abans en l'esquena.
A mitjan vesprada, per curiositat, hem cercat "llegendes valencianes" i n'hem trobat unes quantes (això sí, versades)... en Viquitexts (una font que, més d'una vegada, conté publicacions antigues que et són útils), d'un llibre editat a primeries del segle XX i amb una introducció interessant.
Finalment, he contactat amb un amic i hem coincidit en molts punts i en la importància de sentir-se escoltats. I, més encara, perquè hi haja bona avinença entre la màxima autoritat i els altres. Al cap i a la fi, tots viuen en el mateix territori (sia un poble, sia una comarca, sia un Estat).
En eixe sentit, recorde unes paraules que escriu Erasme de Rotterdam en el seu llibre "Educació del príncep cristià", plasmades per al futur rei Carles I (de la dinastia dels Habsburg, en el primer quart del segle XVI), quan li diu que procure tenir bones relacions amb el major nombre possible de persones, perquè, com aquell qui diu, no tinga ningú la temptació de declarar-li la guerra. Cal dir que missatges semblants figuren en més d'una rondalla de tradició matriarcalista i vernacla de terres catalanoparlants.
I tu, de bon matí, també vas a l'era.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada