"Hi ha un lligam" (ma mare) amb la terra i amb els teus ancestres

Paraules de hui:

"Endavant, sempre!", "Molt interessant", Rosó Garcia Clotet.

"Gràcies per les teues interessants aportacions", Emili Rodríguez-Bernabeu.

"Hi ha un lligam", ma mare.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i, a mitjan conversa, li he dit:

"— Fa deu anys que visc en la casa on visc ara, en novembre. En el 2009, passí a fer-ho en Alaquàs.

I, encara que visc ací, els trenta-huit anys que ho fiu en Aldaia fa que sentes una relació amb el poble: persones que coneixes, a qui has ensenyat, amb qui has participat en associacions, la festa de Sant Antoni, etc..

 Són molts anys..., com per a desentendre'ns o per a mostrar-nos indiferents cap al poble i cap a ells.

De fet, he telefonat (i he escrit) gent que conec i que, no sols els tinc entre els telèfons de contacte, sinó que, a més, en tens un bon record.

Per això, no em sentiria bé si eixa amistat no va acompanyada d'interés per elles. I els envies escrits que puguen fer possible que tinguen més temes de què parlar, que els encoratgen, que mantinguen l'esperança i que, igualment, vagen units a activitats que t'agraden i que et resulten senzilles. És una manera d'estar amb els altres".

Llavors, et respon ta mare:

"— Hi ha un lligam" (sic).

Per això mateix, suara, evoquem que, per exemple, l'explanació de Pere Riutort (històric mestre de Magisteri en la Universitat de València) té a veure "a favor de la Cultura del nostre Poble". En el nostre cas, de les terres catalanoparlants i, per exemple, com fa el folklorista català Dani Rangil: enllaçant lo vernacle també amb altres cultures matriarcalistes i que exposen detalls que podem captar en lo autòcton i de la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana i, òbviament, tocant els peus en terra.

Finalment, has rebut un missatge d'Emili Rodríguez-Bernabeu en pro de les aportacions que fas i que, en bona mesura, tenen a veure amb comentaris (o amb suggeriments) que et fan altres persones com també un altre d'un amic amb qui tens molts punts en comú. El meu agraïment a tots ells.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.