La bonesa en pro de tocar els peus en terra

Paraules de hui:

"Endavant sempre", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Tonet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he vist (i he llegit) un vídeo curt que m'ha enviat una amiga, el qual començava parlant sobre l'empatia i, al capdavall, figurava la bonesa.

Durant eixe moment, recordes persones que, més d'una vegada, t'han fet costat, d'eixes que fan sentir-te acompanyat i, fins i tot, que toques els peus en terra.

En acabant, li hem respost amb aquestes paraules:

"— Gràcies pel vídeo, Elena. El 5 d'abril del 2021, Dilluns de Pasqua, un amic que fou mestre meu de Magisteri i que tenia huitanta-sis anys (Pere Riutort), em digué que jo tenia el cor net d'un xiquet (que era la grandesa de l'humil, del senzill), la sinceritat.

Mentres escoltava les seues paraules (que tractí d'escriure-les com altres durant converses amb ell), puc dir-te que jo ho feia com qui volia saber fins a quin punt aplegava el bon cor de qui me les deia: 'Tu has quedat com un xiquet, que és la grandesa més gran que es té: la grandesa, la sinceritat i el cor net d'un xiquet' (sic).

I sempre he pensat que aquelles paraules foren sinceres, no per vanagloriar-se.

Independentment que ell tingués quatre carreres o una cinquena, era un home molt obert, senzill, savi i generós, obert a aprendre i a ensenyar.

Durant alguns anys que jo (...) el visitava, ell, sense jutjar-me, t'escoltava i, si de cas, et feia algun suggeriment (possiblement, per mitjà d'alguns llibres de petites reflexions, però acompanyades d'esperança i de senzillesa per a connectar amb el gran públic).

Sens dubte, u dels presents que m'ha donat la vida.

Avant les atxes.

Una forta abraçada i bon cap de setmana".

Llavors, la dona (Elena) et comenta:

"— Quin escrit mes bonic".

Agraesc la bonesa que, com tants dies, he pogut captar hui i, anteriorment, en moltes persones que conec. Així, hui ho ha fet una dona, Paqui, de setanta anys si fa no fa, qui, com diuen molts que la coneixen, "És bondat, té la bondat d'un xiquet". Hem parlat un moment acompanyats de somriures.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.