Les llavors de l'ametler indi, un arbre esperançador

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant", Kike.

"Com sempre , molt interessant. 

Agraïda. 

Endavant sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i, sobretot, malgrat que la conversa ha durat més de cinquanta minuts, puc assegurar-vos que et sents còmode, de gust, com quan fas classes amb persones interessades per les relacions interpersonals i, més encara: per conservar el lligam amb l'altra banda i, per descomptat, amb la terra.

A més de traure el tema de persones amb molta espenta, esperançades i que, per exemple, foren respectuoses amb els Pobles autòctons (com ara, ho féu el mallorquí Fra Juníper Serra, a qui es considera u dels pares dels Estats Units, nascut en Petra com també ho féu Pere Riutort), hem raonat sobre el tema del dia: poc, però també.

A banda, com que escoltem i ens proposem crear i continuar amb el lligam amb els altres i, igualment, amb els nostres éssers més estimats, deixem que l'altre s'esplaie. 

Ha estat aleshores quan ma ma mare m'ha dit "Ara, lo que més fa falta és persones que transmeten esperança, llum" i li he llegit part d'un escrit en u dels llibres que Pere Riutort em donà en el 2004 ("Ací tens vint-i-cinc  mil pessetes"): "Flocs de pensaments", de Joaquim Vives i Aragó, una obreta editada per l'Abadia de Montserrat.

És sobre la llavor de l'ametler indi: transcorre per moltes terres, per l'oceà Índic, entre Madagascar i l'Índia i, al capdavall, aplega a un indret on arrela i on, àdhuc , donarà els seus fruits. L'autor ho enllaça amb la primavera, estació, simbòlicament, associada amb la infantesa i amb el renaixement de la vida. 

És, en eixe moment, quan ta mare et respon que això és lo que cal, perquè, mentres hi ha vida, hi ha esperança... i que cada u contribuesca al proïsme, principalment, amb lo que li resulte més natural, més senzill i... pel bé de la comunitat.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.